La realització d'aquesta presentació tenia com objectiu que començarem a pendre conciència envers el software lliure.
Donç bé, el software lliure té com a principal característica el codi obert, és a dir, tot allò necessari per a fer-lo funcionar és a l'abast de tothom, d'esta forma es pot: copiar, modificar, millorar, ampliar, estudiar, usar, i tot açò sense cometre cap delicte, com succeiria si ferem el mateix amb el software privatiu que, no ens permet ni copiar-lo (més enllà d'una copia de seguretat), ni estudiar-lo i persupost... ni pensar en modificar-lo i millorar-lo!!! Açò és feina només dels programadors de la empresa.
Per altra banda, el software lliure és molt més barat que el software privatiu i té actualitzacions constants i inmediates, és a dir, com tothom pot modificar-lo, no cal esperar a que l'empresa comercialitze una nova versió que pot ser et la pots comprar... o no; l'actualització es produeix de forma inmediata i tothom té les mateixes versions al mateix temps.
Pel que fa a fer presentacions, he aprés que fer-la és molt fàcil, però tenir les idees clares per a poder realitzar-la... això és més complicat.
Acostumada a les presentacions que els professors fan a classe, o que podem vore quan nosaltres mateixa exposem; eixes presentacions on només hi ha text, text i més text i on, en conseqüència, no hi ha carència informativa. Passar d'aquestes presentacions conegudes per tots a una altra mena de presentacions on tenia que ser l'imatge la que fora missatgera del que voliem dir, no em va resultar fàcil.
Però bé, supose que per a aprendre a fer alguna cosa, el millor és fer-la...
Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció de treballar amb imatges és fins a quin punt podem ser tots de delinqüents sense saber-ho. Fins a fer aquest treball, jo sempre havia emprat imatges "furtades" del google, imatges que no sabia que tenien amo, i mira que era lògic que en tingueren, però la ignorància és tan atrevida..., ara potser siga igual d'atrevida, però menys ignorant.
En cuant al SlideShare, personalment m'ha servit per a constatar que, igual que en el "flickr", en el "Bubble Share" o al "You Tube", el que fa falta per a aconseguir allò que vols són dos coses: fer-te usuari i després, tindre els ulls ben obert per a poder veure on tens que ckliar i ells sols ho fan tot. Vols baixar-te un video? El programa et donarà l'URL, Vols pujar un presentació de diapositives? El programa et diu com. Vols incrustar un video al teu blog? Fàcil, perquè segurament podràs cklicar a la icona de "Blogger" i... bingo!! només necessites ficar l'adreça del teu blog.
En resum, cada volta que empre alguns d'aquestos programes em sent més segura de no trencar res i que mirant, mirant segur que trobe allò que vullc fer.
Pel que fa al OpenOffice Impress dir, que no té molta dificultat la seva utilització si abans ja has emprat altres aplicacions similars, bé la veritat és que si no has utilitzat cap aplicació abans tampoc és gaire complicat i es pot treballar de forma prou intuitiva.
En referència a la possibilitat d'avaluar als meus companys, em sembla molt apropiada, ja que l'acte d'avaluar no és gens fàcil i nosaltres com a futurs mestres tenim l'obligació d'apendre'n. A més a més, el fet que les avaluacions siguen anònimes facilita l'objectivitat per part dels companys alhora d'avaluar.
Però com tot no pot ser bufa i fer ampolles, cal dir que alguns companys també s'han escudat darrere l'anonimat per a deixar la feina a mitges i per tant deixant a alguns "companys" una miqueta orfens d'avaluació. Possiblement, per a poder realitzar tasques d'avaluació per part de l'alumnat, siga necessaria una anterior mentalització de la importància que té.
Tinc que reconeixer que abans de fer aquesta assignatura el meu desconeixement pel que fa al món del software era tant pasmós com el que continue tenint en física nuclear, és a dir, no tenia ni la més mínima idea de que hi havia vida més enllà de "Windows".
Ara comence a estar una miqueta més informada, utilitze el OpenOffice, ja no use el windows media player i supose que , poc a poc conseguiré lliurar-me de Microsoft. Pot ser el software lliure encara li falten programes per a fer algunes coses, però no per a les coses que jo faig, així que jo no tinc motius per a no utilitzar-lo.
El Software lliure és millor que el privatiu, ja que són els propis usuaris els que el modifiquen i milloren quan detecten algun problema. No tens que esperar-te a que Bill Gates vullga treue una nova versió del que ja tens i que normalment mai funciona com se suposa té que funcionar. Per a fer un símil, podriem dir que, el software privatiu és com anar a peu (tardes més en arribar al lloc que vols i sempre tens que esperar a que arribe l'autobús-que no depen de tú-, mentre que el software lliure seria la bicicleta, en la que pots arribar abans als llocs, salvar molts obstacles i on només depens de tu. No seria de ximples esperar a l'autobús quan pots agafar la bicicleta?....
dimarts, 20 / novembre / 2007
diumenge, 18 / novembre / 2007
dimarts, 30 / octubre / 2007
Post: Los Blogs educativos o edublogs están de moda
"Los blogs educativos o edublogs están de moda"
La veritat és que, triar un post de tots els llegits era difícil, ja que hi ha molt d'interessant. Però a la fí he decidit comentar aquest, no perquè siga millor o pijor que un altre, sinó pel simple fet que parla dels edublogs que és el que estem fent nosaltres amb el nostre propi raconet per a la comunicació amb el món exterior que és el bloc.
En aquest post apareix des de una deficinició d'el que és un bloc educatiu, fins a cóm iniciar-se, passant per diferents "macroblocs" que ens poden ajudar tant en l'utilització dels blocs com en la cerca d'altres blocs educatius, així com les ferramentes necessaries per a crear els nostres propis blocs.
Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció a estat el fet, de poder ampliar la informació relacionada amb el que estava llegint amb un sols clik.
Sé que no és l'únic post del món que té aquesta característica, però vull fer-lo servir per a comentar la eficacia educativa d'introduir en forma de clik la informació. Els nostre nens estan acostumats a tindre tota la informació que volen en un obrir i tancar d'ulls, per a ells esperar a que el mestre els done la informació o tindre que buscar entre pàgines i pàgines de celulosa deu ser com a mínim, aborrit. Així que els vincles a dintre dels posts són una forma de que cada nen arribe fins a la informació que vullga, de la manera que vullga i amb la rapidessa que vullga.
http://ordenadoresenelaula.blogspot.com/2006/12/los-blogs-educativos-o-edublogs-estn-de.html
Manuel Area
En aquest post apareix des de una deficinició d'el que és un bloc educatiu, fins a cóm iniciar-se, passant per diferents "macroblocs" que ens poden ajudar tant en l'utilització dels blocs com en la cerca d'altres blocs educatius, així com les ferramentes necessaries per a crear els nostres propis blocs.
Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció a estat el fet, de poder ampliar la informació relacionada amb el que estava llegint amb un sols clik.
Sé que no és l'únic post del món que té aquesta característica, però vull fer-lo servir per a comentar la eficacia educativa d'introduir en forma de clik la informació. Els nostre nens estan acostumats a tindre tota la informació que volen en un obrir i tancar d'ulls, per a ells esperar a que el mestre els done la informació o tindre que buscar entre pàgines i pàgines de celulosa deu ser com a mínim, aborrit. Així que els vincles a dintre dels posts són una forma de que cada nen arribe fins a la informació que vullga, de la manera que vullga i amb la rapidessa que vullga.
http://ordenadoresenelaula.blogspot.com/2006/12/los-blogs-educativos-o-edublogs-estn-de.html
diumenge, 28 / octubre / 2007
Ja som trilingües!!!!!!!
Possiblement aquesta noticia només ens interesse a mi i a cinc més, però tinc la necessitat de transmir-vos-la a tots els que per casualitat o equivocació miren aquest blog.
Per fí som oficials!! Després de molts anys de lliuta, les llengües de signes espanyola i catalana han estat reconegudes per el parlament i el senat de l'Estat Espanyol com a llengües oficials. D'aquesta manera, la llengua pròpia de les persones sordes té la categoria de llengua ofical al Estat Espanyol igual que la resta de llengües que ja ho són.
Així donç, des del passat 23 d'octubre, a la Comunitat Valenciana són llengües oficials: el castellà, el valencià i la llengua de signes.
Per a tots els usuaris d'aquesta llengua: ENHORABONA!!!!
JA SOM TRILINGÜES!!!
Telesigno (video en LSE)
Per fí som oficials!! Després de molts anys de lliuta, les llengües de signes espanyola i catalana han estat reconegudes per el parlament i el senat de l'Estat Espanyol com a llengües oficials. D'aquesta manera, la llengua pròpia de les persones sordes té la categoria de llengua ofical al Estat Espanyol igual que la resta de llengües que ja ho són.
Així donç, des del passat 23 d'octubre, a la Comunitat Valenciana són llengües oficials: el castellà, el valencià i la llengua de signes.
Per a tots els usuaris d'aquesta llengua: ENHORABONA!!!!
JA SOM TRILINGÜES!!!
Telesigno (video en LSE)
dissabte, 27 / octubre / 2007
Aulas autosuficientes. Ariño (Teruel)
Aquest video ens mostra una aula autosuficient localitzada a un poble de Teruel anomenat Ariño que té uns 900 habitants.
A l'aula els nens treballen mitjançant els TabletPC, aquest nou suport de caire tecnològic permeteix que els nens i nenes pugen tindre accés a una educació de cualitat en un àrea que d'altra forma, possiblement tindria mancances de infraestructura.
El Tablet PC, fa les funcions de llibre, mitjançant l'accés a internet i a les pàgines dels mestres; però també serveix als nens i nenes com a llibreta. El Tablet PC, pot ser siga una inversió un tant elevada en primer terme, però si sumem tot el material escolar que inclou, possiblement ens donarem compter que, pot ser més beneficios una inversió forta en infraestructura de noves tecnologies, que no l'inversió en: llibres, llibretes, boligrafs, calculadores, clarió, fotocòpies, etc...
Cal per tant,que aquestes aules autosuficients apareguen en zones deprimides de la geografia de l'estat espanyol.
A més a més, com bé diu al video, els nens i nenes s'adapten de forma cuasi inmediata a aquests nous suports.
Aquesta nova forma d'educar, també comporta una nova forma de ser mestre. Ara és necessari un mestre que serveixca de guia dins del gran mapa d'internet. Si fem una analogia, el mestre deu ser un bon GPS, que oriente a l'alumne pel camí més adecuat en cada moment en el gran mapa de carreteres informatives que és internet.
dimarts, 23 / octubre / 2007
Competència digital, competència vital
Aquesta vegada calia coneixer els textos legals que fan referència a la competència digital a l'àmbit educatiu.
Després d'haver realitzat aquest treball, el grup i també jo, hem arribat a una conclusió:
Les noves tecnologies de la informació i comunicació, són de gran importància per als nous alumnes.
No només perquè els permeteisquen arribar millor als continguts del curriculum, sinó també perquè són les noves assignatures instrumentals. Si entenem assignatura instrumental com aquella que ens serveix de instrument per arribar a altres coneixements, si fins ara aquestes assignatures instrumentals eren: el castellà, valencià i les matemàtiques; no deuríen de ser la competència en cercar i crear informació en les NTIC considerades com a matèries instrumentals per a accedir a la societat?
Cal tindre en compte que, si el més important és l'educació dels nostres nens i nenes, caldria que invertirem les infraestructures necessaries a les escoles per tal que aquesta educació s'adecuara a les necessitats reals. Tots sabem que els nostres alumnes no disposen a les aules dels recursos necessaris. Així que el primer pas, junt a l'aparició de decrets i altres lleis que nombren a les NTIC i la seva utilització, és dotar de les partides pressupuestaries óptimes a les escoles i als instituts.
Tot i això, no tenim que permetre que la falta de recursos ens ature en la investigació de noves formes de ensenyar i d'apendre, i sobre tot, de la possibilitat que les NTIC donen al ja conegut per tots "aprendre a aprendre", a coneixer el nostre entorn i la nostra realitat.
Recordeu: "Els analfabets d'avui, saben llegir i escriure".
Després d'haver realitzat aquest treball, el grup i també jo, hem arribat a una conclusió:
Les noves tecnologies de la informació i comunicació, són de gran importància per als nous alumnes.
No només perquè els permeteisquen arribar millor als continguts del curriculum, sinó també perquè són les noves assignatures instrumentals. Si entenem assignatura instrumental com aquella que ens serveix de instrument per arribar a altres coneixements, si fins ara aquestes assignatures instrumentals eren: el castellà, valencià i les matemàtiques; no deuríen de ser la competència en cercar i crear informació en les NTIC considerades com a matèries instrumentals per a accedir a la societat?
Cal tindre en compte que, si el més important és l'educació dels nostres nens i nenes, caldria que invertirem les infraestructures necessaries a les escoles per tal que aquesta educació s'adecuara a les necessitats reals. Tots sabem que els nostres alumnes no disposen a les aules dels recursos necessaris. Així que el primer pas, junt a l'aparició de decrets i altres lleis que nombren a les NTIC i la seva utilització, és dotar de les partides pressupuestaries óptimes a les escoles i als instituts.
Tot i això, no tenim que permetre que la falta de recursos ens ature en la investigació de noves formes de ensenyar i d'apendre, i sobre tot, de la possibilitat que les NTIC donen al ja conegut per tots "aprendre a aprendre", a coneixer el nostre entorn i la nostra realitat.
Recordeu: "Els analfabets d'avui, saben llegir i escriure".
dijous, 11 / octubre / 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
